≡

Ramon Mirabet, V. Bentornat a casa.

Yolanda Llopis

DADES DEL CONCERT

Artista: Ramon Mirabet

Data: 14 de febrer de 2025

Lloc: Apolo, Barcelona

Gira: V Tour

Promotora: Panda Artist Management

Fotografies: Marta Pich   | Crònica: Yolanda Llopis

 

***

Ramon Mirabet, V. Bentornat a casa.

 

Quants dels que esteu aquí hi éreu fa 10 anys?? ens pregunta el Ramon Mirabet des de l’escenari de la sala Apolo.

Aleshores, aquell 19 de febrer del 2015, el Ramon celebrava el final de gira de «Happy Days», el seu primer disc. 10 anys després, la retrobada al mateix escenari és per presentar el seu darrer treball, i ja en van 5. V, en números romans, com els hi agradava enumerar els discs a Chicago, el grup de referència del seu pare.

Una bona representació aixequem la mà, i el Ramon somriu. Ja fa una bona pila d’anys que va començar el seu particular viatge musical, i també som uns quants els que anem fent passes amb ell per aquest camí. Sempre penso que tant de bó haver-lo trobat ja a les escales de Montmartre, quan tocava al carrer, primer per experiència vital, que d’això en sap molt, i després per autofinançar-se el primer disc.

Viatjar és sumar experiències i aprenentatges, és girar el rumb perquè el cor t’ho diu, es superar-se i pujar muntanyes, i ser honest per refer camins. Viatjar és saber desfer-se de motxilles pesades i enriquir-se observant la senzillesa de les petites coses. És obrir ments, compartir valors, respectar les diferències i emmirallar-se en els ulls que anem trobant. És assolir fites, i sumar. Sempre.

I aquesta dècada de viatge suma avui una fita de les importants. Fa temps que el Ramon no treu un disc, i fa temps que no el veiem pels escenaris. Per això, confessa estar emocionat i una mica nerviós de tornar a casa. I no és habitual veure’l nerviós.

V és un disc molt honest, de despullar emocions atrevint-se a mostrar-les tal com rajen. Per això, per primera vegada abandona l’escut de l’anglès i ens canta també en castellà i en català. Llengües maternes. I en quina llengua pots, sinó, escriure el comiat a un pare.

V es també un disc per reivindicar els 4 treballs que hi ha al darrera. La seva discografia, a voltes més folk, a voltes més pop, amb produccions més riques de capes i efectes, o amb la senzillesa d’una veu nua. A vegades més lluminosa i festiva – no cal recordar el tema que més el va donar a conèixer, a glops de cervesa, mar i estiu – a vegades més fosca i introspectiva. V no hi seria, si abans no haguessin estat «Happpy Days» (2013), «Home is where the heart is» (2015), «Begin again»(2019) i «Free» (2022).

També aquest 5è disc ens ofereix aquests dos Ramons. I ho fa separant els temes en 2 cares. La més extrovertida, alegre i ballable, i la més íntima i reflexiva.

A l’univers Mirabet sempre hi passen coses especials, i tant als discs com als concerts, podem esperar detalls marca de la casa que surten sovint espontàniament i una mica al marge de qualsevol convencionalisme.

És l’autenticitat d’un artista que tant aviat incorpora una gravació antiga de la seva mare adolescent per fer un duet sense que ella ho sàpiga (escolteu la versió de “There but for fortune” del seu segon treball “Home is where the heart is”), com fa aparèixer al Ramon nen a les intros d’aquestes dues cares de V, per obra i gràcia d’unes divertides gravacions casolanes conservades en cassettes.

El concert d’avui també tindrà aquests ingredients que el fan tant especial.

El primer d’ells, fins i tot abans que els músics surtin a l’escenari. A la taula del marxandatge, la Carlota saluda a tothom, ensenya les noves samarretes, però sobretot explica que escanejant el codi QR accedirem a un formulari perquè el mateix Ramon Mirabet en persona ens porti el disc a casa. Si, ho heu llegit bé.

El disc està encara en producció, i no ha arribat a temps de ser avui a l’Apolo,  però si el comprem aquesta nit i deixem les nostres dades, l’alternativa és única i increïblement esbojarrada. Al Ramon li espera un ús intensiu de Google Maps!!!

Però anem cap a les primeres files, que això és a punt de començar.

Ramon Mirabet apareix a l’escenari de l’Apolo amb la seva banda habitual, i amb canvis als cors, molt presents al disc i reforçats amb 3 veus que acompanyen a l’Ana Fernández i el seu meravellós violí. Als teclats i al baix dos de les persones més estimades, i que han acompanyat al Ramon des dels inicis, Oscar Ferret i Jordi Mestres. Al trombó, regalant de personalitat els temes, imprescindible Josep Tutusaus. La màgia es completa amb la guitarra del Guillem Callejon, i la bateria del sempre hipnòtic Didak Fernández.

“The Renaissance” obre amb ritmes el disc i també la nit, a la que segueix “Magic”, tema que sempre acaba de posar-nos a tots dins del concert – no sigui que algú es despisti- amb el joc de veus i harmonies a les que ens sotmet l’artista de Sant Feliu de Llobregat. Cause you and I are magic.

La nit puja ràpidament de to amb “Carpe Diem”. Al crit de: Torneu-vos bojos!!! , el protagonisme va del piano al trombó i del trombó al piano, mentre el Ramon, pandereta en mà, balla i balla i, juganer, sempre acaba posant a prova el virtuosisme de l’Óscar al piano… i també la seva paciència i complicitat quan concert rere concert… i recordem que ja van més de 10 anys, li tapa els ulls i li fa un petó en tots els morros. Això és amor!!!

“For the lady“ és enganyosa, perquè sempre comença lenta però arranca alegre a base de Oh, oh, oh, oh ohs!

Tornem al nou disc per viure l’estrena del “Please, please, please me”, un tema que tot i tenir un títol molt beatlelià, és d’aquells que et farien pensar que el cantant en un altre vida es devia moure pels camps de cotó d’Alabama, o pel Harlem novaiorquès.

I de Harlem a l’Empordà, perquè arriba un dels temes especials del disc. “Salvador Dalí” es un poema de poeta Josep Palau i Fabre que Toni Xuclà va musicar per un disc coral d’homenatge, que es va publicar al 2017. Ramon Mirabet era l’encarregat de cantar aquell tema. Un tema on vam descobrir lo bé que li escau a la seva veu la sonoritat del català, i en definitiva, una petita joia que era de justícia que acabés també en algun àlbum propi de l’artista.

A l’Apolo la gaudim de manera especial, ja que apareix el mateix Toni Xuclà guarnint el moment amb les seves cordes.

Tot seguit, molt ben enllaçada, arriba “Psycho” i els seus tempos pausats que ens fan volar per camins de melancolia. I’ll fly away, over the shadows of mine. Take me away to the place where the sun always shine.

Al set list és el torn de “Happy Days”, la que probablement sigui la cançó més especial de la seva carrera, aquella amb la que tot va començar. Però abans, arriba un d’aquells moments escrits a mà i afegits després. Un d’aquells regals Mirabet.

L’artista està sol a l’escenari afinant la guitarra quan alça els ulls cap a la balconada de la seva dreta. I allà, inicia una conversa amb la seva mare que el contempla des de dalt. Mama, canta una cançó, mentre afino.

La Magda Torre és també molt artistassa, i no és la primera vegada que és convidada a l’escenari, especialment a cantar a dos veus “Banks of the Ohio”, aquella balada del s.XIX que als 70 va popularitzar Olivia Newton-John.

Però no, aquesta vegada, i desde l’atalaia de l’Apolo, li demana si vol que li canti una d’aquelles cançons que li cantava quan era petit. En la veu de la Magda, “Sa nuvia d’Algendar”, una cançó popular menorquina, travessa tota la sala acaronant-nos com una suau onada.

Les notes de guitarra que inicien “Happy Days” van acallant els aplaudiments a la mare. El Ramon ha titllat en ocasions el tema de naïf, perquè d’alguna manera representa la innocència amb la que va començar tot. El cert és que la sap imprescindible al repertori. I la mateixa estima que li té ell, li tenim tota la crew que el seguim. Tendresa en estat pur.

Si mai heu estat a un concert del Ramon Mirabet, sabreu que hi ha un moment on toca desendollar-se i baixar al centre de l’escenari. Ramon i músics s’obren pas entre el públic per cantar “Wake up”, potser el tema més reivindicatiu de la seva trajectòria.

Mentre músics i instruments van tornant a lloc, l’Óscar, que és l’únic que s’ha quedat a l’escenari, inicia una intro al piano, preludi del tema que segurament més remou a tothom. “Per sempre més”, aquella darrera conversa amb el pare, toca molt profundament i posa en paraules i acords allò tant difícil d’explicar quan has tingut una pèrdua.

Per anar-nos refent, tenim la sorpresa d’un nou convidat. Nico Roig, gran amic, canta a duet la cançó de l’àlbum preferida pel Ramon: “Preciosa song”, o “Cómo convencerte de algo que ni yo mismo sé”.

Tot i que comencem a encarar la recta final de la nit, ens queda viure una altra gran experiència. Una d’aquelles deliciosament improvisades, com ens torna a delatar el set list, on es sacrifiquen dos temes – no desvetllarem quins- per rebre a la banda del Dr. Andreu Gabarrós i el seu cor d’herois.

El Dr. Gabarrós, neurocirurgià de l’Hospital de Bellvitge especialitzat en tumors cerebrals, el Messi de la neurocirurgia, com el presenta el Ramon, i qui va tractar durant anys al seu pare, és a més a més músic i utilitza la música en les seves teràpies . Amb un grup de pacients, té una banda de valents que no dubta a pujar a l’escenari de l’Apolo per tocar i estovar, encara una mica més, el cor dels que estem avui aquí. No us perdeu la seva història, documentada al 2023 a “La Simfonia dels Herois” que es pot veure a la plataforma 3Cat.

Si amb “Happy Days” va començar tot, “Esperanza” és la llavor que va fer néixer el disc V, abans del que Mirabet tenia previst. Un poema de l’artista cubà Alexis Valdès, que el Ramon va descobrir en un dels seus viatges i a qui va demanar poder musicar.

El concert ha d’acomiadar-se amb el Ramon Mirabet més lluminós i la energia fluint per tots els racons de la sala, així que l’elecció és una quiniela guanyadora de melodies enganxoses i felicitat universal.

“Love is everywhere”, la cançó de més bon rotllo del darrer disc, aquella que ballaries a la coberta d’un creuer des de l’inici fins la fi del trajecte és la primera de les 3, però també serà la darrera quan, acabat a el concert, l’artista agafa la guitarra i sorneguer, ens diu:Vull que marxeu amb aquesta melodia al cap: lara, lara lala la, laraaa.

Les altres dos son la corejada “Those Little Things” i el crit a l’amor de “Home is where the heart is”. Shining sun means new start, it’s time ofr me to face my fate and follow my heart. I’m coming home.

I si, Ramon, marxem a casa plens de les teves melodies, i pensant que les estrelles brillants d’aquell tema que un dia vas compondre, ja ho deien. És temps per un nou començament. Temps per seguir el cor.

Tot i que, això de seguir el cor, 5 discos i 12 anys després, sempre ha estat la teva brúixola. Bentornat a casa, Ramon.

 

EL SET LIST DE LA NIT

Salir de la versión móvil