DADES DEL CONCERT
Artista: Josep Carreras i Sara Baras
Festival: Regata Cultural
Producció Artística: Concert Studio
Data: 20 d’octubre de 2024
Lloc: Passeig de Gràcia, Barcelona
Fotografies: Ramón Hortoneda | Crònica: Yolanda Llopis
***
Josep Carreras i Sara Baras. Regata cultural amb final sublim
No sé si els barcelonins hem viscut amb gaire entusiasme la 37ena edició de la Copa Amèrica de Vela. No sembla que siguem gaire de regates, ni que l’esdeveniment hagi anat gaire amb nosaltres, i més aviat s’ha mirat amb el recel i la distància dels macroesdeveniments que, vestits de glamour i elitisme, però financiats amb un bon coixí de diner públic, contribueixen a augmentar la bombolla turísticoinmobiliaria de la ciutat. Però que sabré jo, que aquí vinc a parlar de música.
El cert és que dins del marc de l’esdeveniment, hi ha hagut en paral·lel una anomenada regata cultural que ha volgut obrir els braços a Barcelona i fer gaudir als seus ciutadans de propostes artístiques més enllà de les esportives. Ho vam veure durant la seva inauguració a la platja del Bogatell, amb l’espectacle «Barcelona, far al món» on els símbols més autèntics de casa nostra van passar pel sedal de la innovació i l’espectacle tecnològic. Recordem: l’escolania de Montserrat, els castellers de Vilafranca, el Cor del Liceu, o la veuasa tenor-pop de l’Arnau Tordera acompanyats de 1.000 drons ballant damunt el mar.
I va tornar a ser molt notori al sempre majestuós i bicentenari Passeig de Gràcia durant la jornada de clausura, de la mà de Fundació Barcelona Promoció, i amb la garantia de la direcció artística de Concert Studio.
4.000 cadires en el tram que va entre els carrers Mallorca i València, que es van anar omplint des d’hores abans de començar l’espectacle eren testimonis de l’interès de la cita. I això que TV3 la retransmetria integrament en diferit aquella mateixa nit, i encara ara es pot recuperar a la plataforma 3Cat.
Però no cada dia es pot gaudir de manera gratuïta d’un espectacle de tant alt nivell, amb 2 titans d’alçada com són Josep Carreras i Sara Baras. Òpera i ball a la Barcelona més icònica. Els guiris que acostumen a habitar el passeig més senyorial de la ciutat abarrotem les voreres laterals literalment bocabadats.
Puntualitat escrupulosa i amb les primeres notes de l’òpera «Carmen» a càrrec de la Barcelona Arts Symphony Ensemble apareix Josep Carreras i comença l’espectacle. «Torna a Surriento», «Dicintello Vuie» i dos temes que ens comencen a posar la pell de gallina als de casa «Rosó» i «L’emigrant».
20 minuts de contenir la respiració, fins que el tenor i David Giménez, director de l’orquestra, es retiren per l’estret passadís que queda entre músics i escenari, mentre els cops de zapateado resonen amb força, i les bailaoras de Sara Baras entren a escena portant cadires, movent banos i lluïnt els seus vestits de colors al compàs de les guitarres i de la veu que recita «Recuerdo».
Els aplaudiments s’escolten per tot el Passeig de Gràcia quan els músics i cantaors seuen a les cadires i entre ells s’adivina la figura de la bailaora gaditana que interpreta amb cos i ànima el fandango «Eternidad». La pantalla central mostra al públic la sutilesa d’uns moviments de peu tan àgils que es perden a la vista i assaborim amb l’oida. Com ho fas, Sara? Això sí que és arte y poderío. Això, i el mestre que l’acompanya al violí i que s’ha d’aixecar a saludar un públic entusiasmat.
El mestre David Giménez torna a entrar i la orquesta ens regala un dels intermitjos més populars de la zarzuela, «La Boda de Luis Alonso», de Gerónimo Giménez, estrenada a Madrid al 1.897.
Josep Carreras i Sara Baras apareixen per primera vegada junts compartint nit i espai, i amb ells la màgia de la mà de «El día que me quieras», de Carlos Gardel que el tenor broda d’emoció i la bailaora interpreta amb el vol del seu mantó. Diuen que el tema ha estat versionat per més de 200 artistes de tot el món, però estic convençuda que la d’avui ha estat una doble interpretació difícil de superar.
La parella protagonista segueix a l’escenari per regalar-nos «Contigo aprendí» d’Armando Manzanero, que acaben amb una abraçada d’admiració mútua.
Mentre la bailaora es retira, el tenor es dirigeix per primera vegada a l’audiència per presentar a la mezzosoprano Maria Soler, així com a l’orquestra i el mestre que la dirigeix. Junts interpreten el bolero «Solamente una vez».
En aquest ball d’artistes rellevant-se en la execució de les peces, el protagonisme és ara per Maria Soler i una magnífica interpretació de l’ària més coneguda de l’òpera «Carmen», de Biset, acompanyada pel cos de ball que ha canviat els vestits de volants i colors per unes elegants peces negres.
Josep Carreras interpreta «Granada», i flor vermella al cap, vestit blanc i mirada pícara guarneixen d’embruix els moviments de la Sara Baras.
És moment de reunir-se tots a l’escenari per saludar a un públic que novament està dempeus aplaudint. Rams de flors i un «Muchas gracias, viva Barcelona» per donar pas al que podriem anomenar els bisos del concert, tot i que encara ens esperen moltes perles per donar per acabada la nit. Mantons liles per les bailaores i vermell foc per la Sara Baras, cantaors i ballarí masculí per presentar-nos «Vuela», que forma part de l’actual espectacle de la companyia.
Josep Carreras sorprén amb una interpretació del «Boig per tu», que prefereixo menys lírica i més dolça en la veu del Carles Sabater, i que, de fet, no rescataran en l’emissió del 3Cat. El punt àlgid de la nit, si és que n’hi ha un que pugui destacar per damunt d’altres, està a punt d’arribar. La Sara Baras espera inmóvil a l’escenari mentres Josep Carreras entra fins arribar al seu costat, just quan comencen a sonar les notes més boniques, les paraules més senzilles i tendres, les «Paraules d’amor» del Serrat. La bellesa de les paraules només es pot equiparar en aquest moment a la dels girs delicats de la Sara Baras, braços que acaronen, faldilla que vola, mans agafades a les del tenor per acabar aquesta dança conjunta.
Sara Baras es retira a un costat de l’escenari, on l’esperen les seves ballarines. Asseguda, contempla com, de nou amb la companyia de Maria Soler, arriba l’hora de celebrar amb el conegudíssim «Brindisi» de Giusseppe Verdi, aquest vals de «La Traviatta» que acaba amb les notes més altes i l’agraïment de Carreras.
No hi ha dedicatòria millor per exalçar la ciutat en aquests esdeveniments de vocació internacional, i per presumir de la Barcelona oberta, mediterrània i acollidora que l’ «Amigos para siempre» que tant es va popularitzar al 92. El sentiment d’amistat es reflexa en la interpretació coral d’ orquestra, protagonistes, ballarines. Tots a una. Les llums dels móbils es deixen veure per tot el Passeig de Gràcia.
Mans agafades a l’escenari, rams de flors. Per mi, aquest hagués estat el millor punt i final a l’espectacle, la cirereta. No obstant, encara ens tenen una darrera interpretació conjunta amb l’ «O sole mío» d’Eduardo di Capua. No ho acabo d’entendre, i més quan veig l’escaleta prevista, on aquest tema estava abans d’«Amigos para siempre», i el punt i final era per un himne tant nostre com «La Santa Espina».
En qualsevol cas, l’espectacle és d’alçada i els aplaudiments llargs i entusiastes. I certament, poques ocasions tenim per aplicar l’adjectiu «sublim» en el nostre dia a dia. I el que hem viscut a Barcelona, sigui cloenda d’un esdeveniment cultural, sigui celebració dels 200 anys del passeig més nostrat, sigui una simple nit de suau tardor, ha estat, sense cap mena de dubte, un espectacle sublim.
Fotoreportatge complet al nostre banc d’imatges: Clik AQUÍ
